En les darreres entrades d'aquest blog vaig parlar-vos dels reptes de l'actual sistema educatiu, dels marcs pedagògics necessaris per fer-les front i de com s'havia de configurar el nou model educatiu. Tanmateix, encara no hem parlat d'on ha de situar-se el professorat i quin rol ha d'assumir en l'educació de l'era digital.
En els darrers anys s'ha parlat molt sobre el "reciclatge del professorat", entès com la necessitat que els professors es formin en l'ús de les TIC per així poder aplicar-les a les seves classes. Així, en comptes d'utilitzar la pissarra farien ús d'un projector, o els alumnes en comptes de lliurar els exercicis en paper ho farien en un document Word. Això és una visió simplista que redueix la tecnologia a un mer instrument neutre en valors el maneig del qual és dominat pel professorat. Tanmateix, les competències digitals que el professorat ha d'assolir han d'anar molt més enllà d'aquesta superficialitat.
Arribat a aquest punt ens plantegem com s’ha de configurar el model de competència digital docent (CDD) de la nostra era. Esteve, F., Castañeda, L. y Adell, J. proposen un model, les dimensions del qual han de ser compreses com un tot, de manera holística (Figura 1). Així, en faré una revisió d’algunes, incloent-hi les meves aportacions.
La primera dimensió fa referència a les metodologies que el docent ha d’emprar a l’aula, i aquestes, indubtablement, han d’anar de la mà amb la tecnologia. A més, el docent ha de ser capaç d’idear-ne noves per respondre a les diferents necessitats dels alumnes (com la metodologia de la classe inversa). Per això, cal que les noves lleis educatives donin flexibilitat als docents i no els constrenyin a utilitzar metodologies tradicionals i preexistents.
Les TIC, a part de constituir una pedra angular per al disseny de noves metodologies i una font de coneixement crucial per als alumnes, han de ser un eix indispensable per al creixement personal i professional del professorat. Així, el professorat ha d’aprofitar totes les possibilitats que ofereix la xarxa web per crear, enriquir i ampliar el seu entorn personal d’aprenentatge (Personal Learning Enviroment, PLE).
El docent ha d'obrir la porta de la tecnologia a les famílies per així bastir més ponts o enfortir els existents. Les TIC possibiliten apropar els centres a la llar dels alumnes de diverses formes. Podem destacar les plataformes de videoconferència, abans molts pares i mares no podien assistir a les reunions a l'escola per incompatibilitat laboral, ara hi poden assistir connectant-se independent d'on es trobin. Crec que això és un gran avanç en la inclusió de les famílies en la comunitat educativa.
Per altra banda, el docent ha de ser sensible davant a l'ús de la tecnologia des de la perspectiva del compromís social. Les TIC i en particular les xarxes socials, constitueixen una potent arma per al canvi social, però alhora tenen un doble tall. S'erigeixen com la millor eina per a la manipulació davant la desinformació, sobretot en l'actual situació sanitària i migratòria que vivim. Els discursos d'odi han perpetrat i calat en la nostra societat gràcies en part, a l'abast de la seva disseminació per les TIC. A més, és preocupant que cada dia hi arriben als nostres joves mitjançant els seus dispositius digitals. El docent no pot mostrar-se indiferent davant aquesta situació i ha de formar als alumnes en el consum crític de la informació.
Verificat va llançar el projecte #DESFAKE, una plataforma amb recursos per a ajudar al professorat a educar sobre el consum crític de la informació. #TrainTheTrainers#cthinkeMA https://t.co/OSKl88WVbL
— Basilio Campillo (@BasilioCampillo) December 11, 2021
Com cloenda, crec que és evident el paper dinàmic que ha d’assumir el docent en món tecnològic actual. El professor ha d’estar en formació constant, comprometre’s amb la seva professió, amb el context del moment i amb tota la comunitat educativa.
No hay comentarios:
Publicar un comentario