domingo, 9 de enero de 2022

REFLEXIÓ FINAL

Es aquesta darrera entrada del blog m’agradaria fer una reflexió final sobre el pas per l’assignatura de Processos i Contextos Educatius del Màster de Formació de Professorat de la UIB.

Són moltes les coses que he pogut extreure d’aquesta assignatura però, sobretot, m’ha ajudat a descobrir quin tipus de rol vull adoptar com a futur professor i quin lloc han d’ocupar les TIC en el marc educatiu actual. 

El pas per questa assignatura m’ha servit per a tirar la vista enrere i refer el meu pas per l’ensenyament secundari, però aquesta vegada amb una visió molt més àmplia i des d’un nou enfocament. Aquesta retrospectiva m’ha permès qüestionar tant el model educatiu en el qual vaig ser educat, com la metodologia imperant en aquella època. 

Tot i que suposadament ja s’havia produït l’alfabetització digital en el moment en el qual vaig cursar l’ESO, se’ns obria un món cada vegada que els professors encenien el projector en classe o quan ens portaven a l’aula d’informàtica. Malgrat l’aparició de la tecnologia a les aules, el procés d’ensenyament-aprenentatge no diferia molt del quan van viure generacions anteriors com la dels meus pares i avis. El docent encara ocupava la posició central en la transmissió del coneixement i nosaltres, els alumnes, érem mers espectadors i receptores passius de la informació. Aquest model educatiu fonamentat en l’esquema pedagògic tradicional que incorpora la tecnologia és el que Manuel Area anomena en un dels seus articles “La pedagogia de l’aprenentatge per recepció amb TIC”. En el següent quadre es resumeixen alguns dels trets característics d’aquesta pedagogia. 


                  Quadre extret de l'article: "Reconstruir el discurso pedagógico para a escuela de la sociedad digital" de Area, M. 

És evident que en el món digital actual, internet i les TIC han de ser alguna cosa més que simples eines o recursos a disposició del docent. Hem de deixar a un costat la idea que els espais virtuals són independents i discorren de manera paral·lela al nostre entorn. El ciberespai i el món empíric s’entrellacen constantment en el nostre dia a dia i configuren la realitat del segle XXI.  Així, que hem d’apostar per un model pedagògic dinàmic, que situï a l’estudiant en el centre perquè aprengui creant alhora que aprèn a aprendre, tot això sustentat en les TIC. Manuel Area proposa “La Pedagogia del crear amb TIC” la qual espero poder implementar aviat en les meves classes.  

D'aquesta manera, m'agradaria ser un guia més que un professor per als alumnes, ser capaç de construir el coneixement d'acord amb els seus interessos, aconseguir que aprenguin per mitjà de l'experiència i de l'entorn que els envolta, transmetre'ls les competències necessàries perquè sàpiguen treballar en equip, ensenyar-los a treure el màxim profit a la tecnologia d'una forma responsable i preparar-los per a viure en un món incert. Aquest darrer punt el vaig tractar en la meva primera entrada d'aquest blog, dins dels desafiaments actuals del sistema educatiu.

Per a mi, ensenyar als alumnes a viure en la incertesa constitueix el repte més gran perquè jo encara he d'aprendre a viure en ella. L'article que he esmentat més amunt de Manuel Area, sosté que la informació i la cultura són canviants i líquids. “Líquid” és el adjectiu que el filòsof Zygmunt Bauman va utilitzar per a referir-se a la nostra vida en la societat moderna en la qual vivim. Bauman va encunyar el terme «vida líquida» per a referir-se a la manera de viure en la societat contemporània. Aquesta manera es caracteritza per no mantenir cap rumb determinat perquè es troba inscrita en una societat que, com a líquida, no manté molt de temps la mateixa forma. Així, el que defineix a les nostres vides és la precarietat i la incertesa constants. 

Com a cloenda, aquesta assignatura m’ha portat a plantejar-me moltes qüestions, trobant resposta a algunes i m’ha donat recursos i eines per a resoldre les altres en un futur no molt llunyà. He de dir que ha estat molt enriquidor compartir aquest camí amb tots els meus companys del màster, gràcies de cor a tots i totes. 


No hay comentarios:

Publicar un comentario