Reflexió sobre el meu període de pràctiques en el sistema educatiu balear

En aquesta entrada de BLOG voldria compartir amb vosaltres la meva experiència i reflexió arran del primer període de pràctiques del MFP que estic cursant enguany a la UIB. I us he de dir que, tot i que no fa tant temps jo mateix estava assegut en la cadira d'un institut, el sistema educatiu està canviant. Que bona notícia, oi!

Fent una mica d’introspecció, crec que la meva tan positiva impressió davant al sistema educatiu balear es deu a diversos factors. 

Per una banda, a la rica diversitat que presenta el sistema educatiu balear a causa de l'impacte de la immigració. I és que a l'Illa d'Eivissa, un 22% de l'alumnat és estranger procedent de més de 80 països diferents (Amer, J., 2020). Vaig poder veure amb els meus propis ulls com aquesta diversitat afavoreix el respecte a la multiculturalitat. Aquesta barreja de nacionalitats a les aules fa que els alumnes aprenguin a viure en la diversitat i crec que gràcies a això, en el futur hi haurà menys racisme i xenofòbia. Tot això, contrasta d'on venc jo. A Àvila, la taxa d'immigració als instituts és molt inferior fent que els joves siguin més reticents a la inclusió dels nouvinguts. Les seves conseqüències, una societat molt més propensa a rebutjar als immigrants.

Per altra banda, a com s'ha implementat l'ús de les TIC a les aules. Les pissarres ja no s'utilitzen amb guix sinó amb ordinador, els llibres de text ja no existeixen i en el seu lloc trobem ChromeBooks. I és que aquests aparells electrònics comporten nombrosos avantatges: els alumnes han passat de tenir un únic recurs a tots els que ofereix la xarxa, poden consultar moltes més fonts d'informació i aquests són més visuals. No és el mateix visualitzar la molècula de l'ADN en una fulla del llibre que en les tres dimensions d'un Software de modelatge molecular. Quan jo estudiava, molts professors i pares no eres partidàries de l'ús de la tecnologia, ja que sostenien que serien una font de distracció més que d'aprenentatge. Tanmateix, per controlar i supervisar que l'ús que l'alumnat dona a les TIC és l'adient, el centre compta amb una eina anomenada IMTLazarus que és estupenda.

Un altre aspecte sobre el qual m'agradaria reflexionar, tot i estar envoltat de polèmica, és el tema de la llengua i ho faig sent castellanoparlant educat en castellà. No caiguem en la concepció tan simplista que en un estat només ha d’imperar una llengua. Els monolingüistes militants encara no s’han assabentat dels innombrables beneficis del multilingüisme. 

En els centres educatius baleàrics conflueixen ni més ni menys que tres llengües (català, castellà i anglès) i això no pot significar una altra cosa que riquesa. 

Sóc jo o comparar la polèmica del català a l'escola amb el nazisme és com confondre els ous amb els cargols ?#cthinkeMA

— Basilio Campillo (@BasilioCampillo) December 11, 2021

En aquesta cruïlla de multiculturalitat i multilingüisme he de posar en relleu el paper en el centre del Pla d'Acolliment Lingüístic i Cultural (PALIC). Crec que, aquest pla adreçat a l'alumnat d'incorporació tardana amb mancances en l'ús de la llengua catalana garanteix el principi d'igualtat d'oportunitats. No obstant això, després del període d'observació, he vist que són els mateixos companys de classe i els professors els que brinden més ajuda als nouvinguts per a la seva inclusió. Tant de bo tota la societat reproduís aquesta forma d'acolliment!

M'agradaria acabar aquesta reflexió posant l'accent en una cosa que sembla que es perpetua any rere any. I és la necessitat de destinar més recursos per a atendre les necessitats educatives dels alumnes amb NESE. El personal i material amb el qual treballen els centres és clarament insuficient. Durant les meves pràctiques vaig ser testimoni d'això, amb una ràtio de 30 alumnes un professor no arriba a cobrir les necessitats d'aquests alumnes. Jo demanaria als Governs, independentment del seu color, que quan facin i desfacin les lleis educatives tinguin en compte a aquests alumnes i no siguin "els grans oblidats". Perquè, no ens hem d'oblidar que el dret a l'educació és universal.